Com hem creat Fantasmes de Guerra: el procés de creació d’un espectacle intergeneracional

El procés de creació de Fantasmes de Guerra ha estat llarg, compartit i molt vinculat al públic. Quan es veu un espectacle acabat, sovint no es veu tot el que hi ha al darrere, però en aquest cas el procés ha estat clau per definir-ne el resultat.

Des de la primera idea fins a l’estrena han passat aproximadament dos anys i mig. Durant aquest temps, una part important del treball ha estat la recerca: acostar-nos a la Guerra Civil a través de diaris reals de combatents dels dos bàndols, per construir una dramatúrgia amb rigor i arrelada a històries viscudes.

Procés de creació en contacte amb el públic

Més enllà del treball de taula, el procés de creació de Fantasmes de Guerra ha estat sobretot escènic i obert. Hem treballat en diferents espais de residència (com el LAVA de Valladolid, el Teatre de l’Escorxador de Lleida o L’Artesà del Prat) combinant períodes intensius d’assaig amb passes obertes.

Aquestes sessions amb públic han estat clau. Ens han permès observar com funcionava l’espectacle i ajustar-lo a partir de l’experiència real a platea.

Un espectacle intergeneracional

Al començament, intuïem que l’edat òptima era el cicle superior de primària. Els primers assajos oberts ho van confirmar, però també ens van donar una sorpresa: l’espectacle connectava molt bé amb alumnat més petit.

A partir d’aquí vam ampliar les proves amb altres edats: secundària, batxillerat i públic adult. El procés de creació de Fantasmes de Guerra ens ha permès constatar que funciona en franges molt diverses.

Els assajos oberts intergeneracionals van fer evident que compartir platea entre edats diferents enriqueix l’experiència.

Aquesta idea es va confirmar amb una campanya d’onze funcions a Lleida, amb platees diverses en edats, orígens i realitats. Fantasmes de Guerra és avui un espectacle intergeneracional que connecta amb públics molt diversos.

Un procés que defineix l’espectacle

Quan diem doncs que Fantasmes de Guerra és un espectacle adequat a partir de cicle superior de primària, no és una intuïció. És el resultat d’un procés de creació basat en l’assaig, el contrast amb públic i la verificació durant tot el recorregut.

Una manera de treballar que, per a nosaltres, és essencial: provar, escoltar, ajustar i fer créixer l’espectacle amb el públic.