I si canviem les catalogacions per edat dels espectacles?

De quina manera ens condiciona, a l’hora d’escollir espectacles, que aquests estiguin catalogats com a «Infantil» o «familiar»? Des de la Baldufa sempre hem pensat que aquesta forma de catalogar encasella els espectacles i que potser seria més adequat fer com fan al cinema i parlar sempre d’«edats recomanades».

D’exemples n’hi ha mil: Laika de Xirriquiteula, espectacles de Zum-Zum com Polzet o creacions de Marie de Jongh com Amour... són obres que poden gaudir perfectament infants, adolescents, joves i adults. Per què cal encotillar-los, doncs, com a «infantils»?

Dels nostres espectacles, molts també aspiren a trencar aquest mur invisible per permetre que ulls més adults en gaudeixin. Per exemple Pinocchio, Bye bye, Confetti, Mon pare es un Ogre... Veiem, a cada representació, que les emocions corren d’igual manera, sense tenir en compte l'edat.

 Una sacsejada per reinventar les catalogacions dels espectacles permetria a molts «per a adults» sumar infants i joves, i facilitaria que actuacions «infantils» incorporessin adults i adolescents que molt sovint no troben el seu lloc en aquests calaixos d’edats que se’ls imposen.

 Com ho veieu? L’hi fem un meneo a les catalogacions i adoptem les del cinema per al teatre?